Pressupost i PIB-Producte Interior Brut

Antoni Reus*

Diputat per MES per Mallorca al Parlament de les Illes Balears*

Aquests dies s’inicia al Parlament de les Illes Balears la tramitació del pressupost de la comunitat per a l’any 2017. Una tramitació que s’ha iniciat amb retràs degut a que el Ministeri d’Hisenda no ha complert en temps i forma amb la seva obligació de trametre a les comunitats autònomes les previsions necessàries per formular els pressuposts. Fins al darrer moment, el Partit Popular ha emprat de forma grollera l’excusa d’estar en funcions com a eina de pressió política per aconseguir la investidura de Rajoy dificultant a les comunitats autònomes l’elaboració dels seus pressuposts. De fet, l’Estat encara no ha aprovat formalment els límits de dèficit acordats amb Brussel·les i el seu repartiment entre les diferents administracions.

A diferència d’altres comunitats autònomes, que n’han retardat l’aprovació, el Govern de les Illes Balears ha tirat endavant en l’elaboració d’uns pressuposts per 2017 que permetran consolidar i aprofundir en les línies iniciades enguany, de dotar de més recursos destinats a recuperar la dignitat dels nostres serveis bàsics, com l’educació i la sanitat.

Són uns pressuposts amb un augment de despesa que ja han estat criticats per la dreta, que reclama una disminució d’imposts, i per tant una rebaixa dels recursos destinats a serveis públics. Això ens pot dur a demanar-nos, tenim una administració «cara»? Pagam massa imposts per mantenir els serveis públics del govern autonòmic?

Un sistema per estimar-ho és posar la despesa prevista per la comunitat autònoma en relació al nostre Producte Interior Brut. D’aquesta manera podem tenir una idea de quina és la «càrrega» que suporta l’economia Balear per mantenir els serveis públics de la Comunitat Autònoma.

Agafant les darreres dades oficials de Producte Interior Brut per una banda, i de despesa no financera de cada comunitat autònoma, ens dóna que Balears està a la coa, amb entorn un 12,6 %. Per darrera només tenim Catalunya amb un 11,5% i Madrid amb un 8,3%. Si bé el cas de Catalunya pot ser comparable al nostre, el cas de Madrid és especial, ja que l’efecte de la capitalitat fa que s’hi domicilii bona part de l’activitat econòmica, i això repercuteixi amb un producte interior brut més elevat.

Mentre, la resta de comunitats autònomes estan a una mitjana d’entorn del 15,64%. Una diferència de més de 3 punts amb les Balears. Estar en aquesta mitjana suposaria elevar el pressupost de la comunitat autònoma amb prop de 1000 milions d’euros més.

Sembla evident que des d’aquest punt de vista, el nostre govern autonòmic suposa una càrrega lleugera sobre la nostra economia, en comparació a la resta de comunitats.

Aquestes dades són consistents amb els estudis sobre nombre d’empleats públics autonòmics per habitant, on altra vegada, Catalunya i Balears estam a la coa, juntament amb València. També Madrid torna estar a la coa, però cal dir que si hi sumam els empleats públics de l’Administració general de l’Estat, nosaltres continuam estant a la coa, mentre que la comunitat de Madrid es dispara a les primeres posicions.

Per tant, no podem dir que a Balears paguem massa imposts per sostenir l’administració autonòmica, en qualsevol cas, si pagam massa imposts és per sostenir un Estat que ben poc ens aporta.

Documents adjunts