Conversaciones sobre Palestina

Josep Traverso*

La franja de Gaza és, segurament, la presó a l’aire lliure més gran del planeta. Un dels llocs on els palestins sofreixen de forma constant la destrucció dels seus habitatges, dels hospitals o de les fonts d’aigua. Tancats, gairebé sense escapatòria, són anihilats per “l’exèrcit més moral del món”. Ilan Pappé va descriure (2006) per a Electronic Intifada la política israeliana a la Franja com un “genocidi progressiu”; i Noam Chomsky es refereix a la normalitat de la vida a Gaza com “una existencia miserable bajo un asedio cruel y destructivo”.

Però Gaza és només una part de la tragèdia que sofreix aquest poble, es poden afegir les “actuacions” de l’estat jueu a Cisjordània, a la Vall del Jordà, la conformació del Gran Jerusalem o el problema de milers i milers de refugiats que no poden tornar al seu país i que moren o malviuen escampats per diferents parts del món.

Amb les guerres a Irak o a Síria, amb el polvorí en què les potències mundials han convertit l’Orient Mitjà, el conflicte palestí sembla haver passat al tranquil i fosc traster del món. Aquesta situació permet la implacable marxa de l’exèrcit israelià que “talla la gespa” (humana) de tant en tant i porta a terme operacions militars sagnants amb els bonics noms de “Marge Protector”, “Pilar de Defensa” o “Plom Fos”. L’estat jueu avança passa a passa, imposa els seus plans, construeix assentaments, declara zones d’exclusió per als palestins, construeix murs de la vergonya i un llarg etcètera d’accions encaminades a la desaparició del poble palestí. N. Chomsky afirma que “durante los últimos catorce años, la normalidad es que Israel mate a más de dos niñas o niños por semana”. (181)

Present i passat formen una unitat de sofriment, destrucció i mort en la història del poble palestí. Una situació que fa gairebé cent anys que dura i per a la qual no s’albira una solució a curt termini que suposi la pau i la justícia que el poble palestí mereix i necessita.

La responsabilitat de les potències “occidentals” (especialment els EUA), dels organismes internacionals és immensa. La ferida de la Nakba de 1948, quan els jueus van expulsar unes set-centes cinquanta mil persones de les seves terres, van destruir uns cinc-cents pobles i una dotzena de ciutats és encara oberta a la pell d’aquest poble.

Dos activistes de llarg recorregut, dos intel·lectuals, Noam Chomsky i Ilan Pappé conversen entre ells i amb Frank Barat sobre el passat, el present i el futur de Palestina. Ho fan en un intent de posar al dia les perspectives de lluita del poble palestí, les formes en què les organitzacions, els activistes que treballen per la causa palestina arreu del món han d’enfocar les seves accions. En aquest sentit, el debat més important que recorrr el llibre és si continua essent vàlida la proposta de “dos pobles, dos estats” o si del que es tracta és de comminar l’estat jueu a abandonar la seva política d’apartheid i conformar un únic i nou país que tracti tots els seus ciutadans per igual, respectant els seus drets socials i polítics, vetllant per les seves condicions de vida en dignitat i justícia.

Com diu Frank Barat a la Introducció del llibre, la qüestió palestina és el paradigma d’allò que va malament al món.

Conversaciones sobre Palestina.

Ilan Pappé i Noam Chomsky. Editat per Frank Barat.

Editorial Txalaparta, Tafalla, Nafarroa, 2016.

Documents adjunts