CRISI A EUROPA; QUINA CRISI?

Sergio Barciela- Francisco Aperador *

Cáritas Española (Equipo Migraciones)*

Crisi humanitària en el Mediterrani? Quina crisi? Per ventura, hi ha una altra crisi a més de l’econòmica i la social a tot el Continent Europeu? Efectivament, ens ve molt denou, és precís manifestar que ens referim als tràgics successos que diàriament tenen lloc a la frontera del sud de la Unió Europea, més en concret, a la Mar Mediterrània, i que ens parlen de centenars d’històries amb noms i cognoms que s’ofeguen a la mar.

Aquets fets, són tan forts que ens haurien de dur a reflexionar sobre les causes per les quals un gran nombre de persones prenen la determinació més transcendental a la seva vida; que moltes vegades serà la darrera. Malgrat tot, la informació que ens arriba ens produeix una certa incomoditat i, a més, ens molesta contemplar les escenes tan desagradables. Persones desesperades que estan tocant a les nostres portes fugint de guerres i persecucions. Totes aquestes situacions haurien de qüestionar-nos i angoixar-nos.

Davant tota aquesta situació s’ha de dir amb força i rotunditat que “no podem acostumar-nos als fets de destrucció que suposen les guerres actuals. No es pot acceptar que aquets fets tan dramàtics siguin tan sols una notícia més. Cada persona que s’ofega a la mar és un ser humà com nosaltres, únic i irrepetible.

En els llocs d’on vénen aquestes persones hi estan passant fets molt greus. La dissolució de Líbia, ja és un estat pràcticament inexistent; la guerra civil a Síria; els nombrosos conflictes armats que estan ocorreguent en el Corn d’Àfrica, ens situen en un moment històric únic. Diversos responsables polítics en organismes multilaterals han reconegut que “més del 80% de la immigració que arriba a Europa és una potencial beneficiària de la protecció internacional”. Això No obstant, l’enfocament i l’estratègia davant aquesta crisi humanitària, històrica, per part dels governs europeus és continuar diluint i ignorant les causes i realitats que les provoquen.

Sorprèn, constatar la pobra resposta de la Unió Europea (UE). Així les propostes sorgides en el darrer Consell extraordinari del Consell Europeu, són poc generoses i posen en evidència una deliberada ceguera política. Els denominats “10 punts de Luxemburg” no aporten respostes eficaces, més allà d’una ’securitització’ major de les fronteres i una quota d’asil a totes llums insuficient.

Segueixen sense entendre que no importa l’altura de les alambrades, ni les concertines, ni l’enfora que les estenguem. Ni que internalitzem les fronteres més allà de la Mediterrània. Tampoc si es tiren bombes als vaixells perquè no vénguin. La realitat és que d’aquestes persones continuaran arriscant les seves vides, perquè les causes que produeixen la seva fuita desesperada permaneixen inalterades.

Així, ho ha senyalat el Secretari General de Càritas Europa, Jorge Nuño: “Prenem nota de les conclusions tremendament decepcionants de la reunió extraordinària del Consell (...) No importa que la Unió Europea estengui la seva “fortalesa” més enllà de la Mediterrània; les persones mai deixaran d’arriscar les seves vides per entrar a Europa, si no s’aborden les causes profundes que les motiven. Entenem les conclusions del Consell com una declaració de guerra inacceptable pels immigrants i refugiats. L’enfocament repressiu sols empenyerà les persones desesperades a assumir riscs encara més grans per arribar a Europa, generant més morts’.

Davant tota la situació exposada, demanam a tota la societat que exigeixi respostes més humanes. Més dignes per a tots/es aquests/es homes, dones i infants que sols volen viure amb dignitat, en pau i llibertat. Això també passa perquè cada un de nosaltres intentem ésser agents pel canvi i construir una societat justa i fraterna en el nostre entorn.

Documents adjunts