D’Aurora Picornell al cant de l’Ave Verum

Bartomeu Garí Salleras*

Historiador*

Dia 5 de gener de 1978, el migdia es va organitzar un acte del Partit Comunista d’Espanya al Teatre Balear de Palma; el capvespre, una bona part dels assistents es desplaçaren a La Creu de Porreres, per celebrar un dels primers actes d’homenatge, sinó el primer, per recordar la figura d’Aurora Picornell Femenias i les roges de Molinar, Catalina Flaquer i Antònia i Maria Pasqual Flaquer assassinades en aquest lloc feia 40 anys. A la trobada hi va assistir Antoni Gutiérrez Díaz, més conegut com “el Guti”, que aleshores era secretari general del PSUC, i Pilar Brabo Castells, diputada per Alacant pel PCE. També hi va participar Francesca Bosch, que era secretària general del Partit Comunista de les Illes Balears. Entre els organitzadors hi havia l’escriptor Antoni Serra. Entorn a un centenar de persones –entre elles molt pocs porrerencs– s’acostaren al lloc on anys després hem sabut que també fou assassinada, Belarmina González Rodríguez. L’acte fou molt emotiu, però gens fàcil.

El capvespre del Reis del 78, els representants de l’extrema dreta porrerenca anaren a veure el batle de Porreres, Josep Roig Salleras, perquè aturàs l’acte. Les seves paraules van ser les següents: «anirem a cercar les armes del temps de Falange», la seva intenció no era d’altra que esbucar l’homenatge. El bull de la guerra, el radicalisme de la dreta i el caciquisme porrerenc era prou conegut arreu de Mallorca i ben present a Porreres. Aquell capvespre, a l’antic camp de futbol de n’Hereveta jugava la Unió Esportiva Porreres, el resultat no fou el desitjat per l’afició local. Alguns d’ells després del partit es van encarar dins els bars de la plaça, amb persones que havien participat a l’acte de La Creu. Però, sortadament, no va fer falta emprar les escopetes i pistoles que tenien guardades els feixistes a una casa molt propera al quarter de la Guàrdia Civil, prop de la Plaça d’España. Fou un capvespre per oblidar. Era difícil recordar a Porreres.

Molts anys després, el 2002, gràcies a la iniciativa de Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (PSM) de Porreres que posà en marxa d’una manera decidida i compromesa un cicle d’activitats amb el nom de «Recuperam la història, enriquim el nostre futur» va possibilitar que la gent conegués i s’acostumàs a saber el que realment va passar a Porreres. Aquesta iniciativa amb la qual col·laboraren historiadors i familiars de víctimes, es va completar amb les propostes polítiques de l’agrupació nacionalista que varen permetre consolidar el procés de recuperació dels anys de la República i de la Guerra Civil. El camí culminà dia 6 de febrer de 2005, amb la proclamació de Fill Il·lustre de Porreres en representació de totes les víctimes de la repressió del poble, el darrer batle republicà, Climent Garau Juan. En poc més de 4 anys, el poble sabia de l’assassinat de més de 30 porrerencs. Va ser el moment en què es va començar a parlar de la terrible repressió i de l’existència d’una o diverses fosses comunes al cementeri de Porreres.

Paral·lelament al camí porrerenc, dia 24 de febrer de 2006, aniversari de l’afusellament d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antonia Maria Ques i Antoni Mateu es va constituir l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, avui Memòria de Mallorca amb la intenció d’iniciar un procés per honrar les víctimes de la repressió. Els promotors de l’entitat, Maria Antònia Oliver París, Manuel Suárez Salvà i Margalida Capellà Roig, en un context d’acte festiu i reivindicatiu, demanaren un enterrament digne pels desapareguts de la repressió de la guerra. Entre els presents hi havia Francina Armengol, Aina Rado, Margalida Rosselló, Lila Thomàs, Miquel Rosselló i diversos historiadors i escriptors.

El passat mes de juny, el Govern Balear va aprovar el reglament de la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, a més, de la dignificació de les fosses comunes. Una text que regula les condicions i procediments per localitzar i recuperar restes de persones desaparegudes. Sens dubte, una gran fita que s’hauria de complementar amb l’estudi del Mapa de fosses de Mallorca que fou elaborat l’any 2011 per uns vint historiadors i investigadors coordinats pel vicepresident de Memòria de Mallorca, Manuel Suárez Salva. Estudiar la repressió i identificar les víctimes no és un tasca de pocs, requereix la participació de múltiples col·lectius d’investigació.

Quatre mesos més tard, arran de l’aprovació d’un subvenció de 95.000 euros que atorgà la Comissió de la Llei de fosses a l’associació Memòria de Mallorca s’iniciaren les tasques d’exhumació de la fossa de Porreres, que comptà amb la visita de la Presidenta del Govern Balear, Francina Armengol; el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat; la consellera de de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Matheu i el conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, a més de la batlessa de Porreres, Francisca Mora i entre d’altres autoritats. També s’acostaren al cementeri de Porreres, centenars de persones, entre els quals hi havia alumnes dels instituts de Porreres, Son Servera, Porto Cristo i Politècnic de Palma.

Després de tres setmanes d’excavació coordinades per Francisco Etxeberria i Lourdes Herrastí, de la societat de ciències Aranzadi foren recuperats 55 esquelets que després de ser identificats es retornaran a les seves famílies. A més, es trobaren nombrosos objectes que facilitaran el procés d’identificació i, serviran per interpretar una de les etapes més sagnats de la repressió mallorquina de la guerra, aquella que correspon a les falses tretes de presons.

Uns dies després que el responsable de l’exhumació de les fosses de Porreres
, impartís una conferència sobre els resultats satisfactoris de l’exhumació, la Filharmònica Porrerenca i la Coral de Porreres interpretaren l’Ave Verum Corpus de Mozart. El seu director Ferran Vaquer el dedicà a les víctimes de la repressió que foren exhumades uns dies abans al cementeri de Porreres. Tot i que una bona part dels qui moriren vora La Creu, eren d’idees laiques, estic ben segur, que haguessin gaudit de la música i les veus reconciliadores del poble de Porreres, això es diu normalitat democràtica.

Documents adjunts