Miquel Àngel Llauger

Zooscòpia*

Maties Garcias*

Professor d’EOI*

Amb versos plens d’enginy, el poeta i traductor Miquel Àngel Llauger ens regala una divertida visió versificada del món animal. Com tots els bestiaris clàssics, però, aquest també és una punyent visió sobre les dèries i les tares dels humans. Zooscòpia –una paraula inventada pel també poeta Gabriel de la S. T. Sampol, a manera de títol exprés per a aquest llibre– és un recull de 22 poemes breus, que s’acompanyen de les il·lustracions de l’artista francesa Marion Jdanoff.

El bell i petit llibre que tots dos creadors ens posen a les mans és, com dèiem, un conjunt de poemes que protagonitzen animals, sovint exòtics, que, amb aparença de joc, suggereixen una reflexió agredolça, però sempre bonhomiosa, sobre la vida humana.

En aquest joc verbal d’aparença innocent, vicis i mals dels humans hi són lleugerament bescantats. Així, amb ironia, hi és tractada la presumpció del més eximi catedràtic, tanmateix, com qualsevol, també “un exsimi”;hi surt ridiculitzat el dogmatisme de qui es mostra ferm en les seves certeses, com aquell qui proclama “si és un mamífer no pon ou” fins que no descobreix l’existència de l’ornitorinc .

També és objecte d’una certa burla la pretensió de qui es vanta de fer grans passos per a la humanitat, igual que els de la puça que, en tornar de la Lluna, proclama el seu “gran salt (...) per a la Pucitat”.Igualment, hi apareix la insinuació de crítica política contra els comportaments de negociants associats amb la gavina carronyaire. Més clarament, hi compareix la lamentació per l’arrelada dèria bel·licista de la humanitat, per a gran satisfacció del voltor que s’alimenta del moll dels ossos de cadàvers humans escampats per totes les batalles del passat i del present. “Seguiu així”, ens convida a perseverar mitjançant el vers que clou el llibre.

Hi ha lloc, també, per a la pinzellada sobre l’art i la creació, i fins per a l’amor i el sexe, com en el cas del terratrèmol que registren tots els sismògrafs africans per culpa de l’ardor dels dos amants que “s’ensinistren en l’art de fer elefants”.

No hi manca, en aquesta successió de 22 poemes ordenats alfabèticament segons el títol que duen, la reflexió més profunda sobre el sentit i el destí de la vida: si el camaleó canvia de color segons el paisatge que l’acull, el jo que s’expressa poèticament esdevé de cada cop més negre “contra la tenebra que m’espera”, prefiguració de la mort. Per contra, la cuca de llum del poema “Fe”, després del breu “somni d’una nit d’estiu” que és la vida, sap que “quan vingui l’hivern” de la mort “s’enfilarà a la volta de vellut / per ser un estel de foc etern”. Llegiu-lo.

Miquel Àngel Llauger. Zooscòpia. Il·lustracions de Marion Jdanoff.

Barcelona:BlindBooks, 2016.

Documents adjunts

  • Miquel (OpenDocument Text – 146.3 kB)

    Version OOo Writer de cet article