Quan l’esquerra fa de dreta, guanya Trump

Pere Sampol Mas*

Director de la Fundació Emili Darder*

S’ha atribuït la victòria de Trump al votant blanc conservador i racista. Tot i ser veritat, aquest segment de votants no és suficient per guanyar unes eleccions presidencials. La realitat és que molts dels votants tradicionals dels demòcrates s’han abstingut o han votat candidats testimonials. I, encara més, bona part dels obrers de zones industrials, que tradicionalment votaven els demòcrates, han votat Trump, el qual ha sabut canalitzar el vot del descontent amb un sistema polític que ha provocat la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i baixes. Però, més que per mèrits propis, Trump ha guanyat per demèrits de Hillary Clinton, massa identificada amb l’»establishment». Per molt que la gran majoria de mitjans de comunicació l’hagin volgut presentar com una dona progressista, no s’ha pogut desfer de la imatge de política de carrera al servei dels grans poders econòmics i de la indústria de l’armament, que donà suport a la guerra d’Iraq, que contribuí a la creació de l’Estat Islàmic i que ha provocat el caos a Afganistan, Iraq, Líbia, Síria...

Contràriament, Trump ha denunciat les relacions de poder entre el sistema polític i Wall Street. I ha anat molt més enllà: ha promès restablir la Llei Glass-Steagall, aprovada l’any 1933 a instàncies de Franklin Roosevelt per prevenir catàstrofes financeres com la del crac del 29. Primer Ronald Reagan i després Bill Clinton, l’any 1999, acabaren per derogar aquesta normativa que establia greus regulacions al sistema financer i bancari —pocs anys bastaren perquè tornàs esclatar la bombolla immobiliària i financera, amb els resultats catastròfics que tots coneixem—. També portava aquesta mesura en el seu programa Bernie Sanders (candidat demòcrata), que presentava un programa realment progressista i que va estar a punt de guanyar, malgrat no disposar dels grans recursos abocats en la campanya per Clinton.

Trump encara ha anat més enfora en l’atac a les grans corporacions multinacionals en prometre la derogació dels tractats internacionals de lliure comerç. Per desgràcia, cau en contradiccions en tenyir els seus discursos de racisme i xenofòbia, com si els culpables de la pèrdua de llocs de feina dels nord-americans fossin els grups ètnics que conformen la immigració als Estats Units, i no les polítiques que provoquen l’explotació dels treballadors.

En definitiva, la victòria de Trump, així com la del Brexit al Regne Unit, responen a causes molt complexes, entre les quals hi ha una rebel·lió contra el sistema neoliberal, que provoca la pèrdua de sobiranisme dels pobles davant les grans multinacionals. Són les mateixes causes que han provocat el descrèdit dels socialistes espanyols o francesos, que han claudicat o abraçat de manera entusiasta la doctrina neoliberal. Són les mateixes causes que provoquen el desencís europeu, en deixar en mans de tecnòcrates, seguidors de la doctrina de Chicago, la política econòmica i monetària de la Unió europea. La lliçó és prou clara, l’esquerra no aprofita electoralment el fracàs del neoliberalisme perquè els electors no la veuen diferent de la dreta. Aleshores, qui sap posar el dit a la nafra se’n du els vots, per molt Trump que sigui.

Documents adjunts