Política cultural a l’Ajuntament de Palma

Miquel Àngel Contreras*

Grup municipal MÉS per Palma*

El passat 23 d’abril MÉS per Palma sortirem al carrer a celebrar Sant Jordi fent balanç de la feina feta per l’àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma. Una tasca iniciada per Miquel Perelló, qui va posar tots els seus esforços en aixecar una regidoria que el Partit Popular havia desmantellat (tant de pressupost com de contingut), reduint-la així a la mínima expressió. Perelló creà els fonaments d’una feina que assumí el passat mes de setembre Llorenç Carrió, professor llicenciat en història, amant del patrimoni i apassionat de la recuperació de la memòria històrica, de la llengua i de la cultura en tots els seus vessants. De llavors ençà, tot i les adversitats presents en diferents moments, Carrió està treballant braç a braç amb Francisca Niell i Noemí Garcies (de reconegudes trajectòries en el món de la gestió cultural i de l’espectacle, respectivament) per retornar a Palma el prestigi cultural que es mereix. Detallarem algun dels punts més destacats:

- Obertura del Casal Balaguer: una feina impulsada per Nanda Ramon que finalment ha estat possible gràcies a la nova empenta de l’equip actual, interrompuda pel PP amb episodis foscos inclosos que ara no fa falta recordar. Can Balaguer permetrà valorar les arts decoratives en el context de la història de la ciutat. De moment, s’ha obert la planta baixa amb una exposició sobre els seus orígens, la seva història, el procés de rehabilitació i el seu futur. Es preveu que d’aquí a finals d’any ja puguem gaudir de tot el centre, el qual es convertirà en un dels eixos del futur Museu d’Història de la Ciutat.

 Descentralització de la cultura: una de les apostes clares de MÉS ha estat l’acostament de la cultura als barris, fent-la així accessible a tots els ciutadans. D’aquesta manera, s’han impulsat projectes artístics com l’Art Jove a Pere Garau i al Terreno o altres intervencions d’art urbà a barris com el Molinar, Son Gotleu, el Rafal o el Camp Redó per tal de fomentar la reconversió d’espais urbans en espais artístics i culturals. Pel que fa a la música, el programa ’La Banda al carrer’ ha posat a l’abast del ciutadà una variada proposta de concerts a l’aire lliure de la Banda de Municipal de Palma a diferents barris de la ciutat, coincidint amb la celebració del seu 50è aniversari. De la mateixa manera, s’han apropat les bandes de música als barris i pobles de Palma, obrint una convocatòria perquè les entitats i associacions veïnals puguin sol·licitar que les bandes actuïn a les seves barriades. També cal destacar que algunes de les programacions culturals ja consolidades a Ciutat s’han descentralitzat amb el mateix objectiu, com ara bé el cicle de Música Antiga, el Cinema a la Fresca o el Festival Internacional de Teresetes.

 Augment de les convocatòries de subvencions i les convocatòries obertes per a programacions artístiques municipals: si l’any 2016 el pressupost destinat a aquest objecte ja va patir un petit increment, enguany s’ha aconseguit un increment del 150%, respecte a l’any anterior, destinant-li així 250.000 € (150.000 € més que el 2016). Aquesta línia inclou ajudes per a activitats de dinamització cultural de la ciutat en qualsevol disciplina artística o la seva combinació, activitats de formació o jornades de treball, festivals i/o cicles musicals, festivals de cinema, de còmic, projectes de producció audiovisual, de producció d’arts escèniques i d’art urbà, entre d’altres. A part d’això, ja el 2016 es varen començar a consolidar una sèrie de línies d’ajuts que ara s’han reforçat com són el suport a bandes de música i escoles de música i danses tradicionals, la investigació, la difusió i conservació del patrimoni, les iniciatives de recuperació de la memòria històrica i les de suport a la promoció de la llengua catalana (aquestes dues darreres incorporades el 2016, les quals ara també creixen en pressupost).

- Recuperació de les actuacions en matèria de política lingüística: a banda d’haver doblat les subvencions destinades a aquesta qüestió d’un any per l’altre, entre setembre i desembre del 2016 s’han portat a terme 11 tallers de dinamització de llengua catalana a 6 biblioteques de Palma i s’han realitzat activitats per fomentar el català a 7 centres educatius de la ciutat, amb l’objectiu de promoure el coneixement de la llengua entre els no catalanoparlants de totes les franges d’edat.

- Recuperació dels Premis Ciutat de Palma en llengua catalana: s’ha recuperat des del primer moment el prestigi i el sentit original d’aquests, que ara ja tornen a ser en llengua catalana. D’aquesta manera, el govern municipal ha escoltat les reivindicacions dels escriptors de les Illes, encapçalades per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i el PEN Català, per recuperar la normalitat de la celebració com a lloc de trobada de les diferents expressions de la nostra cultura. També cal destacar que en la darrera edició es varen incorporar dues noves categories dedicades a la música (el Premi Bonet de Sant Pere per celebrar el centenari del seu naixement) i al teatre (Premi Llorenç Moyà).

- Impuls a la recuperació de la memòria històrica: a banda de la creació d’una línia de subvencions destinada en aquesta qüestió, d’una part s’ha reordenat el Saló de Plens per donar relleu a fills i filles il·lustres representants de la vida cultural, social i política de la ciutat, destacant la recuperació de la memòria de les dones i de la memòria republicana de Palma. Aquesta actuació ha comportat la retirada del dosser de vellut i el Santcristo de la sala de Plens, que han estat substituïts per vuit retrats de fills i filles il·lustres de la ciutat. En aquest aspecte se li afegeix la voluntat de l’Ajuntament de Palma de reafirmar la seva aconfessionalitat i reforçar la convicció de la separació real dels poders polític i religiós. D’altra banda, es coorganitzà, l’acte del Cementiri de Palma en memòria dels afusellats el 24 de febrer de 1937 (Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques) en col·laboració amb les entitats i amb l’Ajuntament d’Inca. Cal recordar que durant els quatre anys de mandat popular l’equip de govern no assistia a aquesta commemoració. A tot això li hem d’afegir que durant el passat hivern s’organitzà un cicle per rememorar els 80 anys de l’inici de la Guerra Civil, amb un ampli ventall d’activitats com col·loquis, projeccions de cinema, teatre i visites guiades.

 Dignificació de les biblioteques municipals: aquesta ha estat una de les apostes més fermes de l’àrea després que haguessin patit de manera més intensa les retallades del govern d’Isern. Així, a banda de dotar-les de més material per a la realització d’activitats, s’han fet millores a les biblioteques Ramon Llull, de Son Rapinya i Sant Jordi, fent accessible la darrera i dotant-la d’una nova sala infantil. També s’han impulsat com a centres de dinamització lingüística i cultural dels barris i pobles de Palma i per primera vegada el 2016 es va aconseguir obrir totes les biblioteques municipals durant l’estiu, garantint així un servei tan bàsic per la ciutadania. Per acabar, s’ha col·laborat amb el Consell de Mallorca per tal d’aconseguir un carnet únic per fer servir les 92 biblioteques de l’Ajuntament i del Consell, servei que ha beneficiat als 151.000 usuaris de la xarxa de biblioteques de les dues institucions, ampliant també el nombre d’exemplars que es poden treure en préstec.

 Ampliació del festival PalmaDansa FLUENT: un any després que Cultura en recuperés totalment la gestió municipal, s’ha ampliat el festival en coordinació amb el Teatre Principal i l’ILLENC, així com s’hi han inclòs els col·lectius ciutadans interessats en la dansa a través de la programació ’La ciutat es mou’. El resultat: més de 100 companyies s’interessaren a participar-hi amb la presentació de propostes. Llorenç Carrió recordava que ’el festival és l’ocasió ideal perquè puguem gaudir de les propostes més alternatives, i també, d’altres que surten de la ciutadania’. Així, la programació de FLUENT ha comptat amb formats diversos per a tot tipus de públic, amb propostes més participatives i ciutadanes al voltant del Dia Internacional de la Dansa amb la nova secció ’La ciutat es mou’ i amb la descentralització de la programació d’activitats en espais no convencionals. Juntament amb aquest festival, la rehabilitació de Can Ribes i l’ús que se li proposa denoten la sensibilitat de l’equip de govern pel món de les arts escèniques.

- Foment de la Cultura Popular: poc després d’assumir el càrrec, Llorenç Carrió donà una nova embranzida a la cultura popular a través dels programes PalmaFolk, que inclouen propostes d’arts escèniques, música i conferències, els cursos i tallers de l’AulaFolk i la Setmana de la Cultura Popular i Tradicional. En aquest sentit, una de les prioritats de l’àrea de Cultura és la de fer més viva i donar a conèixer la identitat de Palma a través de la seva cultura popular. Així, en paraules de Carrió ’el PalmaFolk no és només un logotip, sinó que aspira a donar caràcter permanent i durant tot l’any a una sèrie d’activitats vinculades amb la cultura d’arrel que es fa a Palma al llarg de tot l’any, relacionada amb el patrimoni immaterial i la cultura popular: des de cursos, concerts, jornades, conferències, taules rodones i molts altres’. L’àrea de Cultura vol, a més, que el Teatre Mar i Terra sigui un punt de trobada de tots els actes que tinguin a veure amb la recuperació de la cultura tradicional pròpia.

- Fer valdre i recuperació del Patrimoni Cultural de Palma: tot i tenir en compte la línia de subvencions ja comentada, s’ha procedit a la restauració de diferents béns patrimonials emblemàtics de la ciutat com ara bé la Sala del Lligador del Casal Solleric o el voladís de Cort, que ha comptat amb visites guiades i una sèrie de conferències per a la seva difusió. En el darrer cas, l’obra ha permès recuperar els valors formals, artístics i constructius originals de la volada. En la mateixa línia, s’ha posat en marxa la restauració del Castell de Bellver, que compta amb 1.000.000 d’euros provinents de la Llei de Capitalitat. Quant a altres elements de gran interès arqueològic i/o etnològic, s’ha procedit a fer tasques de neteja i senyalització de Cas Quitxero a Sant Jordi, la de reprendre les excavacions i posterior senyalització de l’illot de Sa Galera a Cala Estància o el Pla de Recuperació dels Molins del Pla de Sant Jordi, amb la col·laboració del Consell de Mallorca. Cal destacar que tot això va acompanyat de la realització d’unes primeres Jornades d’Estudis Locals a Palma, enguany enfocades al Pla de Sant Jordi, amb la intenció que se centrin els pròxims anys a altres indrets del municipi.

Tots aquests punts que hem destacat només són alguns dels exemples més simptomàtics pel que fa al canvi de rumb de la Regidoria de Cultura en aquests gairebé dos darrers anys. I si bé és vera que encara queda molta feina per fer, creiem que és important saber d’on venim i cap a on anem, i entre tots aportar el valor afegit que la nostra ciutat es mereix.